Si, vam decidir buscar alguna agència que en pogués oferir alguna excursió, i la veritat es que ha valgut la pena, molts pensareu que ha estat el timo de l'estampeta, però ha estat tota una expedició de més de 65 kilòmetres........ no ha estat pas de riure, i més si teniu en compte que continuant amb la nostra bona sort.......... continua plovent cada dia!!!!
cada dia quan arribavem on estava previst dormir, s'havia d'encenmdre el foc per poder menjar i eixugar tot la roba, perque de més de 20 kilómetres sota l'aigua un no pot ni salvar els calçotets, de fet he pogut treure aigua de dins de les sabatilles amb aquell material que tots coneixeu tant merevellós que es diu Gore-tex!!!!
La veritat que ha estat genial, han estat 3 dies en els que inclús hem aprofitat per practicar el nostre anglés a l'estil tarzan, com que les tres noies americanes volien aprendre espanyol, vam decidir que cadascú havia de parlar amb l'idioma que no era el seu..... així que os podeu imaginar!!!!
Han estat tres dies de selva, animals exotics i temples mayes molt desolats, però potser el més sorprenent han estat els temples i els animals exotics, per dir a les serps super venenoses de dos metres , els micos "aulladores", els micos aranya i les aranyes campeones de pulsos de guatemala d'alguna manera que no faci tanta por com quan les tens molt prop!!!
Es sorprenent despertar-se en mig de la selva amb crits de micos prop teu!!!!
Han estat tres dies de selva, animals exotics i temples mayes molt desolats, però potser el més sorprenent han estat els temples i els animals exotics, per dir a les serps super venenoses de dos metres , els micos "aulladores", els micos aranya i les aranyes campeones de pulsos de guatemala d'alguna manera que no faci tanta por com quan les tens molt prop!!!
Es sorprenent despertar-se en mig de la selva amb crits de micos prop teu!!!!
Aquesta ha estat la única que va dormir amb nosaltres.
No os deixeu enganyar........ no es petita!!!!!
Van ser moltes les persones guatemalteques les que ens avisaven que hi han molts mosquits per la zona, però no ens vam cagar fins que un guia ens va comentar que ja no feia aquesta ruta des que va haber de ser evacuat dos vegades per la picada del mosquit del dengue!!!!!
Per les nits, quan els altres guiris eren a dormir menys nosaltres ( no es pot sopar les 6 i anar a dormir a les 8!!!!!!!) ens vam quedar amb el 3 guies i va ser aqui quan vam començar a conèixer les multiples peculiaritats de la vida dels mayes segons, que es així com ells mateixos es defineixen.
Una de les peculiaritats més gran del país es la corrupció,i per que os feu una idea..........
La primera nit van estar en un campament molt proper a una caseta de Guarad recursos (guarda bosc) aquestes persones ens deien que tenien una nómina de uns 3000 Q (375$) però no han vist mai en lña seva nómina més de 1800Q, i la resta on està?, doncs no saben respondre ni ells!!!!. La caseta on passen aillats 15 dies, té un panel solar per la llum, però es veu que el presupost no va arribar i porta una bateria tant mini que ben just dona llum a una bombeta de posició de moto i l'emisora no funciona....... increible eh!!!!
Tant sorprenent com que fan torns de 15 dies de treball i 15 dies e festa i ningú sab quan arriben, quan marxen, si els fa falta algo........De fet la última vegada que van avisar que estaven talan arbres dins del parc protegit, els van dir que esperessin i els manguis vam poder endur-se més de 200 hectàries de llenya!!!!!!
Es tant béstia la corrupciò que fa uns dies viatjant amb un bus de gent local ...... la policia ens va parar, va fer baixar a tothom i un per un vam haber de donar la documentació, i a quatre persones Hondurenyes que no necessiten cap mena de visat per estar per aqui, els van fer pagar per tal de poder tornar a pujar a l'autobús, i desprès comentaven que menys mal que no hi havien massa polis, perque la quota va en funció de la gent que hi ha al dispositiu!!!!!!!!
I l'aventura ha acabat després de més de 5 hores de caminar amb la visita de la impresionant TIKAL, jutgeu vosaltres mateixos, en la propera ja os explicarem!!!!!!!!!
Per les nits, quan els altres guiris eren a dormir menys nosaltres ( no es pot sopar les 6 i anar a dormir a les 8!!!!!!!) ens vam quedar amb el 3 guies i va ser aqui quan vam començar a conèixer les multiples peculiaritats de la vida dels mayes segons, que es així com ells mateixos es defineixen.
Una de les peculiaritats més gran del país es la corrupció,i per que os feu una idea..........
La primera nit van estar en un campament molt proper a una caseta de Guarad recursos (guarda bosc) aquestes persones ens deien que tenien una nómina de uns 3000 Q (375$) però no han vist mai en lña seva nómina més de 1800Q, i la resta on està?, doncs no saben respondre ni ells!!!!. La caseta on passen aillats 15 dies, té un panel solar per la llum, però es veu que el presupost no va arribar i porta una bateria tant mini que ben just dona llum a una bombeta de posició de moto i l'emisora no funciona....... increible eh!!!!
Tant sorprenent com que fan torns de 15 dies de treball i 15 dies e festa i ningú sab quan arriben, quan marxen, si els fa falta algo........De fet la última vegada que van avisar que estaven talan arbres dins del parc protegit, els van dir que esperessin i els manguis vam poder endur-se més de 200 hectàries de llenya!!!!!!
Es tant béstia la corrupciò que fa uns dies viatjant amb un bus de gent local ...... la policia ens va parar, va fer baixar a tothom i un per un vam haber de donar la documentació, i a quatre persones Hondurenyes que no necessiten cap mena de visat per estar per aqui, els van fer pagar per tal de poder tornar a pujar a l'autobús, i desprès comentaven que menys mal que no hi havien massa polis, perque la quota va en funció de la gent que hi ha al dispositiu!!!!!!!!
La veritat es que l'idioma es molt important, ens ha permés parlar molt amb aquesta gent, de fet van flipar quan van saber que erem policies, però més vam flipar nosaltres quan ens van contar la seva vida:
El Ramiro, un fenomeno que quan parlava d'armes se li posaven els ulls blancs, un retaco de menys de 150m que havia estat a l'erxècit matant gerrilers. Ens va comentar que quan va tenir 14 anys va anar a allistar-se a l'erxèrcit, però no el deixaven perque l'edat mínima era de 18, però ell va tornar cada dia fins que el van agafar, va reenganxar-se no se pas quantes vegades fins arribar a sergent 2n.
L'havieu de veure amb el maxet a la mà per la selva i la mirada que se li posava quan parlava de com abançava per la selva en busca de guerrillers i de com feien incursions nocturnes a campaments de guerrillers que previament havien estat marcats per infiltrats, i encara que no o comentés podeu pensar que no era pas per donar el bon dia no!!!!, de fet comenta que va pujar tant i tant ràpid perque era l'únic que volia ser el capdavanter de la tropa obrint camí.
L'havieu de veure amb el maxet a la mà per la selva i la mirada que se li posava quan parlava de com abançava per la selva en busca de guerrillers i de com feien incursions nocturnes a campaments de guerrillers que previament havien estat marcats per infiltrats, i encara que no o comentés podeu pensar que no era pas per donar el bon dia no!!!!, de fet comenta que va pujar tant i tant ràpid perque era l'únic que volia ser el capdavanter de la tropa obrint camí.
(Fins fa 20 anys, el servei militar era obligatori perquè s'havia de combatre amb la guerrilla)
El Cristobal , un campeon que no ha explicat massa cosa però preguntava molt, la seva principal curiositat va estar sempre vinculada a l'entorn sexual, però pel poc que va explicar.......... es el petit dels tres germans que es diuen com ell, i l'exlpicació es que el seu pare anava sempre pet i quan arribava al registre no sabia si li preguntaven el seu nom o el que li volia posar al seu fill, així que ...... cristobal el pare i els tres fills també, sort que no van tenir cap germana!!!!!!!
L'altre, el Eliseo poca cosa es pot dir, parlava poc l'espanyol i tant sols parlava Quetxí (idioma maya) però amb 22 anys, fa més de 8 anys que fa de maxaca del guia i es una béstia amb el maxet a la mà, no se li resisteix cap serp, per verinosa que sigui!!!.
L'altre, el Eliseo poca cosa es pot dir, parlava poc l'espanyol i tant sols parlava Quetxí (idioma maya) però amb 22 anys, fa més de 8 anys que fa de maxaca del guia i es una béstia amb el maxet a la mà, no se li resisteix cap serp, per verinosa que sigui!!!.
Ja veieu, han estat uns dies genials en els quals hem pogut conèixer moltes altres peculiaritats de la vida de la gent pobreta de Guatemala, perque de fet són ben pobres, han cobrat una miséria per estar tres dies tirats per la selva amb nosaltres.
Mireu.... que os sembla la cuina office de la casa del Cristobal?
Mireu.... que os sembla la cuina office de la casa del Cristobal?
I l'aventura ha acabat després de més de 5 hores de caminar amb la visita de la impresionant TIKAL, jutgeu vosaltres mateixos, en la propera ja os explicarem!!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada